La por de la UE i la valentia de Grècia

La por és l’instrument més poderós per doblegar els pobles. Fins i tot les civilitzacions, com intenta fer l’autoanomenat Estat Islàmic a través d’una potent estratègia de comunicació i màrqueting que és gairebé impossible de desmuntar (uns 46.000 comptes a Twitter, segons TIME, publicacions periòdiques com Dabiq i una producció audiovisual professional adreçada a una audiència occidental). Per a nosaltres, aquesta por de ser empresonat o brutalment assassinat a mans d’uns bojos radicals és força llunyana. La del corralito grec dels últims dies, no ho és tant.

Els poderosos vehiculen hàbilment les amenaces per conduir les pors pels camins que els interessen, que en rares ocasions coincideixen amb els que interessen la ciutadania. Exactament com han fet els líders europeus amb els grecs en els darrers anys. Però a Grècia, aquesta vegada, no ha colat. El 61,3% de la població ha dit no a l’oferta de la gran Europa. Amb una participació elevada (65%) i més de 22 punts d’avantatge sobre el no. Val a dir que la troica tampoc no s’hi ha esmerçat gaire i l’oferta era, com a mínim, poc sucosa: o us asfixiem nosaltres o us arrisqueu a asfixiar-vos sols, sense cap tipus d’ajuda per regular l’escanyament (que us mereixeu per ser els pobres, ganduls, endarrerits veïns del sud).

Font: 324 Notícies
Font: 324 Notícies

Hi ha ciutadans que s’han deixat vèncer per una por lògica però que segurament agrairan que gran part dels seus compatriotes no ho hagin fet. I potser hauríem d’agrair-ho també la resta dels europeus. Sense ànim de posar-nos èpics, Grècia ha defensat Europa d’atacs tirànics en diverses ocasions: dels perses a les Guerres Mèdiques (les de la batalla de les Termòpiles), del feixisme a princips dels 40 i dels turcs, amb episodis crucials com la revolta de 1821. Està lluitant ara contra una nova tirania? Potser ha pres la iniciativa per defensar l’Europa de veritat, no la que es negocia per via de directives i tractats que la ciutadania no controla i amb l’objectiu de perpetuar un statu quo que està durant massa.

Seria interessant seguir un cop més l’exemple dels grecs per (re)construir els fonaments de la nostra societat. En la modernitat, cap altra situació com aquest referèndum del grovern Tsipras ha fet que la democràcia sigui més literal. Som madurs com a ciutadans i tenim el dret i la capacitat de prendre decisions sobre tot allò que ens afecta. És el que han fet els grecs, amb l’afegit que eren molt més conscients de la misèria que aquells que els han fet xantatge oferint-los més misèria. I, ben mirat, entre decapitar un periodista al mig del desert i privar miler de grecs de la  sanitat pública que tenien no hi ha tanta diferència.

Sanitat Grega
Font: iSanidad

En podem aprendre molt, a casa nostra. Depèn com es miri, aquí no ens trobem en una situació límit. Però la por s’utilitza de la mateixa manera, tant en l’esfera econòmica com en la política. Ens volen vendre que la crisi ja és passat i que aquí no ens podem comparar amb Grècia, però hem canviat una minsa reducció de l’atur per una extrema precarietat laboral (tenim treballadors pobres!) i seguim prioritzant els interessos dels poders econòmics (que de vegades cal recordar que no som nosaltres). Ens volen vendre que no tenim dret a decidir si volem ser independents i que millor que no hi pensem perquè tot seria un desastre monumental. Amb amenaces molt menys concretes l’independentisme ha perdut pistonada amb certa facilitat. I aquí si ens podem emmirallar en Grècia, perquè la seva oferta també està bastant lluny de ser sucosa.

Anuncis

Una resposta a “La por de la UE i la valentia de Grècia

_

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s