SER DONA (I). Ni guapa, ni nena, ni reina

Poques coses em desperten ganes de tenir un fusell* a la mà. Però si n’hi ha una que ho fa, i molt, és l’agressió verbal i fins i tot gestual a les dones alegrement acollida i tolerada a la nostra societat. Al carrer, per exemple, hi ha individus que no tenen respecte per res, que increpen les dones amb frases barroeres i fins tot intimidatòries, tot i que ells creguin que són gracioses.

Tinc comprovat que són una excepció els homes que ho fan amb enginy, elegància i, sobretot, RESPECTE. Una llàstima, perquè això fa que per a moltes dones el concepte del “piropo” hagi esdevingut fastigós, fins i tot un senyal de perill. No en puc dir “floreta”, com hauria de ser, perquè la paraula és massa bonica per definir les accions a les quals em refereixo.

Anem a les bases. No cal que et diguin “guapa” cinquanta vegades quan estàs comprant a una botiga amb l’objectiu palès de fer-te sentir vergonya o obtenir alguna resposta que no sé ben bé quina podria ser. Això encara és suportable, perquè pots optar per no tornar-hi mai més. Però hi ha situacions realment incòmodes, amb invasió de l’espai personal inclosa, que totes les dones hem viscut al carrer. En primer lloc, hauria de ser obvi que acostar-te a algú que no coneixes per dir-li una alguna cosa amb connotacions sexuals més o menys fortes LI MOLESTA. En segon lloc, que la persona que ho fa sigui conscient que molesta i que precisament per aquest motiu l’acció sigui més divertida és encara pitjor. Una agressió, sense matisos. I aquí apareix el fusell (en la meva ment).

Ara anem una mica més enllà. El llenguatge és una construcció que reflecteix el pensament de la societat. Pensem en les moltíssimes paraules femenines que tenen un significat negatiu en contraposició als mateixos termes masculins i sovint relacionat amb el sexe: una cosa és la polla o un conyàs, un home llest és un “zorro”, mentre que una “zorra”… I així hi ha molts exemples.

Anem a les subtilitats. Hi ha un àmbit on és essencial i molt urgent que desterrem d’una vegada per totes l’ús del llenguatge sexista: la feina. Hauria d’estar molt mal vist, mal vist fins al punt de ser motiu de desprestigi professional, que algú, home o dona, digui a una dona “nena”, “reina”, “senyoreta”, “carinyo” i altres termes per l’estil. A mi ja m’ho deien quan venia pa a un forn amb setze anys i he hagut de suportar aquest tipus d’apel·latius durant tota la meva vida professional. I me n’he cansat. Perquè és una falta de respecte amb massa connotacions. I en l’àmbit laboral aquestes connotacions em posen especialment de mala llet: salaris més baixos, més dificultats per accedir a càrrecs directius, la lluita per una conciliació mal vista a les empreses… De tot això aniré parlant durant aquesta setmana, però he volgut començar pel que hauria de ser la base: no em dic ni guapa, ni nena, ni reina.

Ni guapa ni nena ni reina

*Un fusell imaginari que imaginàriament dispararia contra els causants de les agressions descrites.

Anuncis

Una resposta a “SER DONA (I). Ni guapa, ni nena, ni reina

  1. Molt ben dit filla..enhorabona, crec que això ho pensem moltes dones que no saben expresa-ho. ¡¡¡ BRAVO !!!

_

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s