No tenen vergonya

No és res nou, però hi ha una colla de gent que ens dirigeix, ens influeix i ens condiciona la vida que no té cap vergonya. I fa temps que això passa de taca d’oli.

No tenen vergonya els que es fan dir polítics o alts funcionaris i parlen en els termes que ho han fet el ministre Jorge Fernández Díaz i el cap de l’Oficina Antifrau catalana, Daniel de Alfonso. La seva absoluta perversió de les funcions que ocupen com a servidors públics hauria de fer-los sentir escòria i hauria de donar-los almenys la valentia per dir públicament que són escòria i demanar perdó. Si encara no ho heu fet, us recomano que llegiu i escolteu les converses que van matenir aquest dos impresentables, publicades pel diari Público.

No tenen vergonya els polítics en campanya, que s’omplen la boca de paraules buides. Saben que han de rapinyar vots d’on sigui i diran el que sigui per aconseguir-ho: contra catalans, contra independentistes o desacreditant sistemàticament l’adversari polític fins i tot en un escenari en el que saben que hauran de negociar tots amb tots per formar Govern. És igual, ningú els retrà comptes del que van prometre i no hagin complit, encara que sigui flagrant.

No tenen vergonya els acomodats en una cadira que tenen la maldat i el cinisme d’escanyar la classe mitjana i condemnar la classe baixa a la pobresa absoluta, mentre s’enriqueixen i malbaraten els nostres diners en operacions de dubtosa justificació. O pitjor, tenen un coneixement de la gestió pública tan lamentable que que són incapaços de dimensionar l’abast de les seves decisions.

No tenen vergonya els periodistes i els mitjans de comunicació que han cedit als tripijocs del poder i utilitzen la seva força per alimentar un statu quo podrit i ple de carronyaires. Ningú no es creu els polítics i ningú no es creu els mitjans, que no només tenen interessos vergonyants sinó que a més els oculten i insisteixen a presentar-se davant de nosaltres com els guardians de l’objectivitat i els dipositaris de la veritat absoluta. En el sentit que sigui. Si els directors dels grans grups de comunicació es mouen en els mateixos cercles que els altres capos del poder, és inevitable que formin part de la màfia.

No tindrem vergonya si no fem alguna cosa per fer-los fora a tots. Hem tingut paciència i en tindrem encara més, i no caurem en la seva baixesa humana. Fem els passos sense pressa, però sense perdre l’objectiu. Marxem. Ja hem marxat, de fet. Almenys mentalment. Com quan en una relació ja saps que s’ha acabat, que no hi ha res, però deixes uns mesos de cortesia per suavitzar les coses, perquè després de tants anys, penses que és possible deixar-ho córrer a poc a poc, sense trasbalsos. Clar que tard o d’hora arriba el moment que obres els ulls i t’adones que ja no pots evitar fer la maleta.

Anuncis

Una resposta a “No tenen vergonya

_

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s