Oriol Jara i Aitana Montaner al photocall dels IX Premis Gaudí

Una nit als Premis Gaudí

Aquest any he anat a la gala dels IX Premis Gaudí. Amb photocall inclòs. Amb faldilla de tul i maquillatge professional. Un luxe. Una experiència nova plena de glamur, artistes del cinema (famosos i no) i una mica de postureo del que no fa mal a ningú.

La primera sorpresa va ser un gomet vermell. Estava allà, enganxat a les invitacions. I ens vam assabentar que això ho tenien els convidats VIP. S’hauran equivocat, vam pensar. Però no. Vam entrar per on entren les estrelles. El que no sabíem era que les estrelles, com nosaltres cada dia excepte aquest, també porten abric i que poden deixar-lo al guardarroba per passar al photocall amb tot el glamur sense haver de passar fred del taxi a la porta. Errors de principiants.

També ens vam sorprendre en veure les bambolines del photocall. Una petita cua de famosos i no tan famosos esperant el seu torn, una dotzena de fotògrafs perfectament encaixats per garantir cadascun el seu enquadrament, les teles i el pas a la sala següent. Confirmo que els fotògrafs diuen “aquí, aquí” perquè miris en la seva direcció. És una sensació molt curiosa. I no sé si algú detecta on ha de mirar exactament. Aquí ens vam trobar algunes estrelles, actrius principalment. El millor de veure-les en aquest context és la barreja entre el glamur dels vestits i la quotidianitat de les seves mirades i de les seves frases. “Vaig a fumar”, “després et truco”, “no, no sé on és”. Frases no de pel·lícula.

Després vam menjar una mica. El sistema era similar al de les fires amb foodtrucks, que ara estan tan de moda, amb diferents paradetes on podies demanar o agafar coses que en general tenien molt bona pinta. Hi havia molta gent, just al límit en el qual tens algun moment de dificultat per arribar a un lloc però trobes fàcilment un espai on estar còmode i veure una mica què està passant. Pel que sembla, vam arribar una mica tard i no vam poder tastar moltes de les coses perquè s’havia fet l’hora de passar a l’auditori. La gala començava a les 22h per TV3 i ja se sap que la tele mana. Hauré d’anar al nou Rocambolesc de Barcelona, perquè em vaig quedar amb les ganes.

La gala va ser un no parar de riure. Tot encaixava perfectament, d’una cosa anem a l’altra, ara un premi, ara un acudit i un altre, fum per fer fora els premiats que s’allargaven massa en el discurs d’agraïment i l’espectacular vídeo del càsting per fer de Dalí que va fer explotar la sala. El públic, entusiasmat des del principi. La gala estava al seu servei, buscava que tothom passés una estona divertida, eren focs artificials per a una cerimònia que pot ser molt feixuga per la quantitat de premis que s’han d’entregar. I els discursos d’Isona Passola i Josep Maria Pou van completar la nit amb la reivindicació i la profunditat sempre necessària en una festa dedicada a l’art.

Anuncis

_

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s