Carta oberta a la propietat de casa meva

Em dic Aitana Montaner i vull llogar la seva propietat. Busco casa. Millor dit, busquem casa. Som quatre: el meu marit, dos nens, de vuit i cinc anys, i jo. Ara se’n diu família enllaçada. Hem mirat pisos i cases de lloguer, tots quatre junts. El gran vol que estigui a prop del cole. El petit, que tingui banyera. Tots volem que sigui gran, clar. Qui no ho vol? Que tinguem espai per jugar, per treballar, per fer un dinar amb la família… Que puguem fer-hi vida amb certa comoditat, en definitiva. Un lloc per fer-hi casa nostra.

Busquem un lloguer. És el que encaixa amb la nostra filosofia de vida. No volem hipotecar-nos, no volem viure en un lloc que serà propietat del banc fins que complim setanta anys, que no sabem si s’adaptarà a les nostres necessitats si un dia ja no podem pujar unes escales i no hi havíem pensat. I no és fàcil. Personalment, tenia l’esperança que després de la crisi i de la bombolla immobiliària, tot canviaria. Però hem tornat amb una facilitat insultant a allò de “Però si surt més a compte comprar que llogar!”

I, sí, és tan trist com cert. Llogar avui a Barcelona és un luxe. El cartell de la imatge, trobat casualment en un carrer del nostre barri, és un exemple ben clar. I certifico que no he pogut trobar un pis estàndard per a una família de quatre al barri de Sants per menys de 1.300 euros. Sense plaça d’aparcament. I sense comptar que les agències et cobren un 10% d’una anualitat (en aquest cas, 1.560 euros) per fer la gestió i oblidar-se’n al dia següent i que has d’avançar el mes corrent i dos mesos de fiança i garantia. En total, la broma et surt per uns 5.500 euros només d’entrada.

 

Però aquesta carta no vol ser una queixa. Estem convençuts, tots quatre, que podem oferir moltes coses bones a un propietari o una propietària que vulgui un pagament religiós de les mensualitats, tranquil·litat, una casa cuidada i una ciutat que no faci fora als seus veïns (no entrarem en el tema de la gentrificació perquè no acabaríem mai). I que vulgui participar d’un model d’accés a l’habitatge just i sostenible.

Som molt treballadors, en certa manera idealistes, educadíssims i simpàtics, responsables, de tracte cordial, honestos, justos, nets (això també és important!) i curosos amb les coses, siguin nostres o no. Tenim feina, els dos. Els nens no, no fotem. Segurament no ens paguen tant com voldríem, però podem dir que tenim una estabilitat econòmica que malauradament per a molta gent és envejable.

Volem fugir de les grans agències immobiliàries. Ara paguem el lloguer a través d’una i el tracte és repugnant. No volem això, volem parlar de tu a tu amb la propietat, comprometre’ns amb algú que igualment es compromet amb nosaltres. No molestar-nos si no cal, però saber que l’altra part respon si és necessari. Perquè nosaltres responem.

Ara que ja hem dit què oferim, direm què busquem. Pis o casa de lloguer. Al barri de Sants o a prop de Sants. Si és fora de Barcelona, tirant cap a Gavà, que tindrem l’entrada més fàcil i una part de la família a prop. Necessitem quatre habitacions i un lavabo amb banyera (el petit insisteix molt). Cuina i lavabo(s) decents. Calefacció, llum natural, ascensor i balcó/terrasseta/jardinet. Idealment, moblat i amb electrodomèstics. I una propietat que valori qui som, que entengui que guanya molt més que els 1.000 euros que li pagarem cada mes durant els pròxims cinc anys.

Anuncis

_

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s