reportera rossa 2015: al pot petit…

Les xifres, sí… Són tan importants! Ho posen tot al seu lloc. En cas d’empat no gaire, però en general sí. I que siguin grans! Com més grans, millor! Més impacte, més força, més potència. Doncs bé, a reporterarossa.com hi ha de tot i tot té la seva importància… Continua la lectura de “reportera rossa 2015: al pot petit…”

Anuncis

L’hora de decidir, amb empat o sense

El 27S la classe política catalana va desafiar un país sencer. Va plantejar un repte històric a tots aquells que l’havien exigit feia temps i a tots aquells que resaven perquè no arribés el moment de ser desafiats, els que volien evitar decidir sobre una qüestió transcendental que afectava el seu pensament polític, la seva visió de la societat i fins i tot els seus sentiments. Setmanes, mesos, d’un país en tensió, de converses polítiques en llocs i amb interlocutors impensats abans, de nervis, d’incertesa, de la gent del carrer assumint la responsabilitat que el país i la política els exigia. Continua la lectura de “L’hora de decidir, amb empat o sense”

#aprèsParis | Violència o diàleg

Aviat farà una setmana dels atemptats terroristes perpetrats per Estat Islàmic a París, en els quals van morir 129 persones. Ha passat poc temps, però França ha respost. Ha intensificat els bombardejos contra l’organització a Raqa (Síria). Llegiu l’article enllaçat fins al final i comprovareu la utilitat d’aquesta decisió. Ha abatut el cervell de l’atac en una operació policial a Saint Denis contra una cèl·lula terrorista que estava preparada per actuar. 110 policies van disparar 5.000 bales. Ha augmentat les mesures de seguretat. Tres mesos d’estat d’emergència, policies armats quan no estan de servei i manifestacions prohibides durant la Cimera del Clima. Continua la lectura de “#aprèsParis | Violència o diàleg”

¿A quién interesan las noticias?

Tal como se presentan hoy en día, las noticias interesan cada vez a menos público. Los medios tradicionales han perdido el atractivo, especialmente entre los jóvenes, y la televisión no es menos. Los Millennials británicos ven una media de 39 minutos semanales de informativos en televisión, según el Ofcom. Los jóvenes han huido de la tele, sus medios son otros. En España, un 52% usa Facebook para informarse y un 22% YouTube, según el Reuters Institute. Su Digital News Report de 2015 revela que el consumo de vídeo informativo online ha crecido del 17% al 27% en el último año. Así, los telediarios tradicionales tienen el reto de cambiar radicalmente para llegar al público del presente y del futuro. Continua la lectura de “¿A quién interesan las noticias?”

Sueldos para ir al teatro

Llego a casa después de ver ‘Autorretrato de un joven capitalista español, de Alberto San Juan. Imprescindible. Y por suerte gratis, que hace dos días ya pagué 25 euros por Amor & Shakespeare, precio con descuento por abonar una cuota anual de no recuerdo cuanto en un club cultural. Exquisita, eso sí. Id a verla también. Si el sueldo lo permite. Continua la lectura de “Sueldos para ir al teatro”

Mi madre es independentista

Mi madre piensa en castellano. Me riñe en castellano. Escribe mayoritariamente en castellano, porque el catalán aprendió a escribirlo con una gran voluntad hace muy poquito. También grita (porque grita bastante, así de natural) en castellano, y mucho más cuando se siente atacada o siente que atacan a alguno de los suyos. Continua la lectura de “Mi madre es independentista”

Als indecisos

Estimat català que encara no tens clar qui votaràs el 27S,

Tens la clau de les properes eleccions i determinaràs el futur de la nostra societat (la catalana, l’espanyola, l’europea) a curt i a llarg termini. És una gran responsabilitat i també una pressió difícil de suportar. Ho sé perquè jo he format part dels indecisos en gairebé totes les eleccions que recordo i en veure els resultats sempre he tingut la sensació que l’havia cagat. Que havia fallat. I que havia d’esperar quatre anys més per intentar fer-ho millor. Continua la lectura de “Als indecisos”

Qui (cony) és Felipe González?

Qui és Felipe González? En primer lloc, és un senyor que menteix. A l’article A los catalanes que ha publicat avui El País diu que a Catalunya “se empiezan a oír voces de rechazo a los que no tienen “pedigrí” catalán”. Una imatge molt útil per seguir venent l’odi contra els catalans fora de casa nostra, però que aquí ja ni tan sols ens avorreix. Menteix en coses tan senzilles com dir que ha recuperat “la sencilla condición de ciudadano, aunque en todo momento comprometido con nuestro destino común”. Continua la lectura de “Qui (cony) és Felipe González?”

Cinema i arquitectura (i drons i música…) a l’Arts Santa Mònica

Isaki Lacuesta és un dels comissaris de l’exposició ‘RCR Arquitectes: Papers‘ que encara es pot veure a l’Arts Santa Mònica, fins al 13 de setembre. També hi ha participat amb la instal·lació ‘Mur/Murs’, amb la idea que “l’espectador pugui transitar les aquarel·les d’RCR i veure com l’aquarel·la es converteix finalment en obra i en paisatge“. El director de La leyenda del tiempo (2006), Los pasos dobles (2011) i Murieron por encima de sus posiblidades (2015) està enllestint La propera pell i treballant en una nova col·laboració amb RCR que explica en aquesta entrevista. Continua la lectura de “Cinema i arquitectura (i drons i música…) a l’Arts Santa Mònica”